Des de fa uns dies la factura de la llum ha arribat a uns imports desorbitats i a màxims històrics, però potser no saps com es calculen aquests preus o perquè estan tan cars. Nosaltres te’n fem un breu resum.
Què és el pool elèctric?
El pool elèctric és el nom que se li dona al sector energètic al mercat majorista de l’electricitat. A cada sessió, les productores, distribuïdores i comercialitzadores fan una previsió de la demanda elèctrica del dia següent. Llavors, les productores presenten les ofertes d’electricitat a un preu concret i s’adjudiquen els paquets elèctrics fins a cobrir la demanda total del dia. Al preu marcat pel mercat per cada hora del dia se l’anomena preu de casació.
Hi ha dos tipus de preus que s’ofereixen a la subhasta de l’electricitat:
-Les fonts d’energia no gestionables (com l’eòlica o la solar), anomenades així perquè es consideren intermitents, és a dir, que no poden garantir una producció homogènia; que entren a la subhasta a 0€/MWh, pero acaben rebent el preu de la casació del dia.
-La resta de fonts que ofereixen el preu que consideren oportú.
I per què les fonts d’energia no gestionables acaben rebent el preu de casació del dia si han entrat a la subhasta a 0€/MWh? Perquè a Espanya tenim un sistema marginalista.
El sistema marginalista
A Espanya (i la resta de la UE) tenim un sistema marginalista per fixar els preus de l’electricitat. Això vol dir que el preu de l’electricitat el marca el cost de l’últim megawatt hora produït pel sistema elèctric, que generalment ve fixat per les centrals de gas o carbó (i que inclou el cost del preu que es paga per les emissions de CO2). És a dir, que es paga a tots el preu marginal de casar oferta i demanda, independentment de quina oferta hagi fet cadascú.
Per posar un exemple, si compressis 900gr. de lluç a 24€/kg i 100gr. de gamba de Palamós a 80€/kg, ens cobrarien 21,6€ + 8€= 29,6€. Amb el sistema marginalista, el preu seria de 80€ per tot.
Això suposa un arma de doble fil: per un costat s’incentiva la producció d’energies renovables i eficients, però per una altra el consumidor acaba pagant a preus desorbitats energia de baix cost, omplint les butxaques de les companyies elèctriques.
Hi ha alternativa?
La realitat és que ninguna opció de mercat és perfecte. Existeix una altra opció, anomenada “pay as bid”, segons la qual els productors oferirien paquets d’energia a un preu concret i deixarien que el mercat els adquirís. A la llarga, però, podria ser igual o més car que el sistema actual.
Per poder trencar amb aquest sistema s’hauria de comptar amb una voluntat política real, cosa complicada tenint en compte que amb el sistema de portes giratòries els consells d’administració de les grans elèctriques estan plens a vesar d’ex-polítics d’alt nivell.