Les illes de plàstic, en anglès anomenades garbage pach, no formen part dels nostres mapes, però són àrees de l’oceà on s’han acumulat escombraries que s’han format per corrents oceàniques. Aquestes masses de desfets, amenacen amb erradicar bona part de la vida marina
Actualment hi ha 5 grans illes de plàstic que coincideixen amb els girs oceànics. Són la suma de concentracions d’escombraries de més de sis dècades d’abocaments al mar. En aquest temps, segons estima la Universitat de Califòrnia, hem posat en circulació 8.300 milions de tones de plàstic a escala global. El més gran i més important és el que es troba a mig camí entre Hawaii i Califòrnia: s’estima que ocupa 1,6 milions de km², tres vegades la grandària de França. Segons The Ocean Cleanup, hi ha més d’1,8 trilions de peces de plàstic que pesen unes 80 mil tones.
Tots aquests plàstics, sobretot el polietilè (un dels plàstics d’un sol ús més utilitzats) emeten gasos d’efecte hivernacle com l’etilè i el metà que quan es descomponen amb, l’escalfor del sol, contribueixen a l’escalfament global.
I arribats a aquest punt ens podem preguntar: i d’on prové aquest plàstic?
El plàstic que flota a la deriva al mar i que finalment acaba en aquestes illes de plàstic, ve majoritàriament dels rius. Segons la fundació Aquae, els rius que són la font més gran de plàstic al mar són: el Ganges, l’Indo o el Yangzé a la Xina, entre d’altres. Encara que es tractin de rius asiàtics, cal tenir en compte que la Unió Europea estaria exportant el 40% dels residus plàstics recollits pel reciclatge a països com la Xina, Índia, Malàisia o Vietnam. Per tant, aquest plàstic, també és nostre. Arran de la prohibició de la Xina a la importació de residus, Malàisia és un dels llocs que més plàstic està rebent.
Aquestes illes de plàstic tenen diversos efectes mediambientals. El primer és que, per la seva grandària i color, els plàstics són confusos pels animals amb menjar, provocant desnutrició i intoxicació. Per exemple, les tortugues marines poden tenir fins a un 74% (pes en sec) de les seves dietes compostes per plàstic.
El segon efecte és que els animals s’enreden amb xarxes de pesca (un dels grans residus que es troben al mar). Corren el risc d’enredar-se i morir. Cal tenir en compte que el 17% de les espècies amenaçades pel plàstic estan a la Llista Vermella d’espècies en perill d’extinció de la UICN (Unió Internacional de Conservació de la Natura).
Per últim, aquests plàstics a la deriva poden transportar espècies d’un lloc a un altre. Si l’espècie és invasora, pot competir amb les espècies natives alterant l’ecosistema.
Una vegada que el plàstic ha entrat en la cadena alimentària marina, pot arribar a nosaltres a través d’un procés anomenat bioacumulació: les substàncies químiques presents en els plàstics s’introdueixen en el cos de l’animal i, quan mengem peix, ens arriba a nosaltres.
COM ERRADIQUEM AQUESTES ILLES DE PLÀSTIC?
Acabar amb aquest plàstic dels oceans és una feina urgent i difícil d’abordar. Encara que ja existeixen iniciatives, es tracta de projectes que proposen solucions a petita escala. Aquests intents són d’agrair, però són insuficients per a un problema que, a més de tecnologia, requereix investigació científica, acció política i cooperació internacional.
Tot i això, a la nostra mà hi ha petites accions que poden evitar que la situació empitjori. Podem dur a terme pràctiques senzilles com:
- Redueix l’ús de plàstic: és el principal objectiu del Rebost: generar menys residus. Bosses de plàstic, ampolles, embalatges d’un sol ús… posem el nostre granet de sorra evitant l’ús d’aquests plàstics tan innecessaris.
- Dóna suport a organitzacions que treballen per erradicar el plàstic oceànic.
- Contribueix a la divulgació del problema i consciència als del teu voltant.
- Participa en jornades de neteja en zones costaneres que busquin recuperar terrenys i reclicar residus.
Els petits gestos són imprescindibles per intentar solucionar aquesta situació que ens afecta a tots.