Arròs salvatge eco

VARIETAT: zizania palustres
PROCEDÈNCIA: Canadà i Estats Units.

El popularment anomenat arròs salvatge no és un tipus d'arròs en realitat, realment és una gramínia aquàtica de la família poaceae, espècie “zizania palustris”. La planta de l'arròs salvatge pot arribar a assolir els 3 metres d'alçada, sol créixer en sòls negats i poc profunds de pantans, llacs i corrents d'aigua a Canadà i Amèrica del Nord. El seu gra és allargat, fi i de color fosc.

Segons les parts del món on es consumeix l'arròs salvatge també és anomenat: civada d'aigua, manomin, arròs silvestre, gra d'aigua, zizania o arròs Indi. A Espanya l'arròs salvatge no és encara gaire conegut encara que cada cop més apreciat pel seu color fosc, la seva textura cruixent, el seu sabor avellanat característic i la seva peculiar aroma de te negre.

L'arròs salvatge té un baix contingut en sodi i alt contingut en aminoàcids lisina i metionina. També són font de fibra i ferro i vitamines del grup B (B1-tiamina, B2-riboflavina, B3-niacina i B9-àcid fòlic).

El contingut en proteïnes és del 14%, per la qual cosa l'arròs salvatge és considerat un aliment molt nutritiu i aconsellable a la dieta d'ancians, joves i nens.

També cal destacar el baix contingut en greixos de l'arròs salvatge. El contingut en calories se situa per sota de les 330 per cada 100 grams d'arròs salvatge. L'absorció d'aigua del gra supera 4 vegades el volum, per la qual cosa en ingerir l'arròs salvatge un cop cuinat, dóna una gran sensació de sacietat i per això indicat per a dietes d'aprimament.

Una altra de les propietats destacables de l'arròs salvatge és que no conté gluten, per la qual cosa és apropiat per a dietes de celíacs.

L'arròs salvatge triga més a coure que altres arrossos perquè es tracta d'un gra més resistent, no està decorticat i absorbeix més quantitat d'aigua que els arrossos tradicionals. Per aquesta raó és aconsellable posar l'arròs salvatge en remull unes hores abans de ser cuinat, cosa que escurça considerablement el temps de cocció.

A la cuina moderna s'utilitza l'arròs salvatge en combinació amb altres arrossos tradicionals, bolets, verdures, hortalisses, fruita seca i salses de soja, mostassa o curri. L'arròs salvatge també es pot preparar fregit, obtenint una mena de crispetes de textura cruixent i sabor molt característic.

Consells de conservació de l'arròs salvatge:

- Guardeu sempre l'arròs salvatge en un lloc fresc sec i fosc.